Filed under: Uncategorized
Quan calla el piano, renilla la nit,
el seu renill d’aire comprimit.
A places horribles, pixen gossets mudats
i panseixen les floretes dels jardins.
Hibernant, planifica el seu futur l’ós bipolar.
Dolçament, avalua el diagnòstic dels doctors.
És feliç, somnolent sota l’aurora boreal.
Dins del cau, deixa la ment divagar per mons millors.
Dones femenines i homes masculins
reciclen residus radioactius.
I torna el piano, s’evapora la nit.
Hi ha gossets milionaris adormits.
Cau la neu, blanca i pura com les illes de l’Egeu.
Lentament, s’esmicolen les glaceres dins del mar.
Xiula el vent, melodies inquietants en sol menor.
Canta l’ós, la tornada del seu himne bipolar.
Deja un comentario so far
Deja un comentario