El blog de 道


L’astronauta rimador
02/12/2011, 9:32 am
Filed under: Cançons

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,pressions, nivells d’oli, benzina, èter, combustible irascible. Crema un sol diòxid dins un cel monòxid, i no descanses astre incombustible, Déu de s’univers, no me diguis que me deixes aquí tirat i allí tirat. De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc d’un sistema podrit d’agències de viatges, de putes i fulanes, te cagues, de guarres. Me mor de ganes.
Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen es motors. Som s’atronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim, estacions espacials, monitors, cronòmetres, compte enrere fins a nou, qui marca sa marca, qui dóna el sus i partim com un coet. Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, piteres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna, què és un droga dura i que és una droga fina. 9876543210, ignició!
Controla!, que un led vermell s’encén.Controla!, que un led vermell s’encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista que duia una entrevista amb fotos a sa lluna. Jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules a una reportera veterana, bloc i gravadora. I què passa! Sa pena m’ha deixat fet una puta braga i me costa partir, i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m’enrevolten, controlen cada peça d’un transbordador filigrana i no fallen, o gairebé no fallen, ses màquines perfectes Macintosh. Sa finestra, estrelles que se precipiten, iogurts de merda seca, s’univers desconegut és una cadena d’esdeveniments que ens afecten més o menys. I es xòfer des vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap que realment és un artista assegut a un volant, que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes: peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou. Ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems son allà i ningú les tirara o què? Que això pareix un niu de rates i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat fotrà un multa i xaparà el negoci. Que m’és igual que jo només ho dic, senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir… Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen es motors. Som s’astronauta noranta i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu rotja, creu verda, semàfor no t’assustis, company de carretera, amic per sempre més.

Dedicado al Gartner de Londres 🙂


Dejar un comentario so far
Deja un comentario



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s



A %d blogueros les gusta esto: